Skip to main content

tren de nit a lisboa | 2013

Image result for un tren de noche a lisboa


Tren de nit a Lisboa és una pel·lícula que gira entorn un llibre i el seu autor, d'origen portuguès i, com moltes altres, està basada també en un llibre. Sota el meu parer, a més, la manera com es narren els fets en ella, la fan una pel·lícula que és una mena de "llibre visual".

Hi ha diversos temes que es tracten en el film que, especialment, em recorden a la manera en què estic últimament percebent les lectures que faig i potser per això l'he qualificada de llibre visual. 

En primer lloc, m'agradaria destacar la idea del viatge, similar que seria una "road movie" on els personatges troben el sentit d'allò que estaven buscant realitzant aquest viatge al seu interior, i a un indret nou.  En aquest cas no hi ha carretera, ni diverses parades, si no que només n'hi ha una, Lisboa. El protagonista, Raimund, un professor d'escola divorciat amb una vida que ell descriu com "avorrida"- i percebem que sense grans aspiracions vitals-, realitza un viatge a partir d'una episodi on salva una dona del suïcidi i troba, en la seva gavardina vermella , un llibre d'un autor portuguès i un bitllet a la capital de Portugal. 

En segon lloc, i íntimament relacionat amb el viatge, tenim el que seria el descobriment del propòsit de la vida. El protagonista parteix d'una lectura d'un llibre on el seu autor, Amadeu, plasma la seva concepció de la vida després d'haver estat visquent i patint la dictadura de Salazar. És tal la captivació per les paraules d'Amadeu, que Raimund vol conèixer al autor i compartir amb ell la seva admiració. 

Aquestes dues idees, ens porten a afirmar que en aquesta pel·lícula podem endinsar-nos nosaltres mateixos, com quan llegim una novel·la d'aquestes característiques, en un viatge al nostre jo i descobrir que el sentit de la vida és tant senzill com viure-la per algun motiu, que pot ser unes conviccions polítiques, ideològiques o  merament el fet de viure, de saber que estàs viu.  En tot cas, ens porta a dir-nos a nosaltres mateixos que ens hem d'omplir de vida, encara que hi hagi obstacles, que ens la juguem i que a vegades ens faci un revés i ens destrossi. I és que, si vida ens fa un revés, vol dir que l'estem vivint. 



Popular posts from this blog

coco | 2017

Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.
Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.
Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el …

modern times | 1936

I've seen parts of this movie on my history class, on tv, everywhere... and it's not a coincidence it's because Chaplin just shows to the world the reality, like Steinbeck or Fitzgerald did, but using images. The Kid was a film where Chaplin wanted to show the poberty of people on the 'roaring twenties'. It was the 'dark side' of the american dream. With Modern Times Chaplin shows us the new techniques of productivity (fordism and or taylorism) and how lots of people lost their opportunities, like Chaplin does in the movie, because they didn't have resources.
Chaplin is a genius, thats widely known and common among people. Because he knew, at the time, how did the world evolutionate. And portrayed it in a way that may seem very easy, know that we see it with prespective, but that surely was very difficult to do at the time.
Modern Times is clearly a masterpiece and with the limitations of the cinematography of the time shows the reality of the Great …