Skip to main content

tren de nit a lisboa | 2013

Image result for un tren de noche a lisboa


Tren de nit a Lisboa és una pel·lícula que gira entorn un llibre i el seu autor, d'origen portuguès i, com moltes altres, està basada també en un llibre. Sota el meu parer, a més, la manera com es narren els fets en ella, la fan una pel·lícula que és una mena de "llibre visual".

Hi ha diversos temes que es tracten en el film que, especialment, em recorden a la manera en què estic últimament percebent les lectures que faig i potser per això l'he qualificada de llibre visual. 

En primer lloc, m'agradaria destacar la idea del viatge, similar que seria una "road movie" on els personatges troben el sentit d'allò que estaven buscant realitzant aquest viatge al seu interior, i a un indret nou.  En aquest cas no hi ha carretera, ni diverses parades, si no que només n'hi ha una, Lisboa. El protagonista, Raimund, un professor d'escola divorciat amb una vida que ell descriu com "avorrida"- i percebem que sense grans aspiracions vitals-, realitza un viatge a partir d'una episodi on salva una dona del suïcidi i troba, en la seva gavardina vermella , un llibre d'un autor portuguès i un bitllet a la capital de Portugal. 

En segon lloc, i íntimament relacionat amb el viatge, tenim el que seria el descobriment del propòsit de la vida. El protagonista parteix d'una lectura d'un llibre on el seu autor, Amadeu, plasma la seva concepció de la vida després d'haver estat visquent i patint la dictadura de Salazar. És tal la captivació per les paraules d'Amadeu, que Raimund vol conèixer al autor i compartir amb ell la seva admiració. 

Aquestes dues idees, ens porten a afirmar que en aquesta pel·lícula podem endinsar-nos nosaltres mateixos, com quan llegim una novel·la d'aquestes característiques, en un viatge al nostre jo i descobrir que el sentit de la vida és tant senzill com viure-la per algun motiu, que pot ser unes conviccions polítiques, ideològiques o  merament el fet de viure, de saber que estàs viu.  En tot cas, ens porta a dir-nos a nosaltres mateixos que ens hem d'omplir de vida, encara que hi hagi obstacles, que ens la juguem i que a vegades ens faci un revés i ens destrossi. I és que, si vida ens fa un revés, vol dir que l'estem vivint. 



Popular posts from this blog

coco | 2017

Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.
Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.
Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el …

mamma mia! here we go again! | 2018

Ten years after... here we go again! Mamma Mia! 'cause is that kind of memory that you will recall from your summer. 
Besides from the original cast with Donna Sheridan - Meryl Streep - as the main character along with her daughter Sophie - Amanda Seyfried - in this film we have the young Donna (Lily James), Bill (Josh Dylan), Sam (Jeremy Irvine), Harry (Hugh Skinner),  Rosie (Alexa Davies), Tanya (Jessica Keenan Wynn) and Sophie's grandma (Cher). The past and the present from this characters is combined and intertwined and keep you on the edge of your seat during 2 hours. 
Normally, sequels from movies aren't as good as the first one, but in my own opinion, this film is as good as the first one mainly because of the amazing performance that Lily James - young Donna - offers us. She totally knows how to step in Meryl Streep's shoes (and that's not easy as Meryl may probably one of the best actresses ever). She has charisma and accomplishes the mission of making yo…

the guernsey literary and potato peel pie society | 2018

This film is based on the book written by Ann Shaffer and Annie Barrows where every chapter is a letter written by a different character. 
Juliet Ashton (Lily James) is the main character of this lovely film that portrays the story from some citizens from Guernsey Island that became a family when the nazis occupied the island during the II World War. As they had taken away all what they loved, they started a literary club where they discussed about books and life while they refuged from the demands of the nazis. 
Juliet Ashton, a londoner who lost her parents when she was a girl, meets this literary club through a letter that Dawsey Adams, a citizen from the island, sends to her when he found out her name and address in a book from the local library that had been abandoned. Juliet that loves reading books, but also is aspiring to be a writer thinks that visting the island can be her inspiration to do so as she is curious about this literary club and its story so she asks her best fri…