Skip to main content

the great gatsby, the green light

Resultat d'imatges de the great gatsby the green light



The movie starts as it does the book, with the same words that F.Scott Fitzgerald wrote in the beginning of The Great Gatsby. 

Nick Carraway (Tobey Maguire) keeps his low profile as it does in the novel. He is an observer of all the actions around him, but he does nothing; so he is the narrator of another person story, Jay Gatsby’s story ( Leonardo DiCaprio). In the movie it seems, though, that everything is a flashback that Carraway does every day in different moments. This fact, though, does not appear in the book. In fact, Baz Luhrman uses Nick as a narrator from a different point of view of Fitzgerald’s narrator. 

The director of Moulin Rouge shows us a crazy Carraway in a shelter as if the roaring twenties and the non-love story between his Jay Gatsby and Daisy had been the cause of his craziness. The rest of the film is similar to the book and Luhrman emphasizes two aspects. The first one is the roaring twenties. This decade was, precisely, one of the causes that made Francis Scott Fitzgerald earn the fame that nowadays he still has. Fitzgerald does a portrait of the twenties, and Luhrman does the same but in a modern way, without losing the essence of that lonely, crazy and mysterious decade. 

The second aspect I want to comment is the relationship between Jay Gatsby and Daisy Buchannan. The story that it is explained in both the novel and the film, is a truly beautiful love story. A man that does everything, absolutely everything, to conquer, for the second time, a women. However, when he has her, he does notice that she is not capable to break with the established, like she did before, and be happy. This tragic ending of the film is wonderful because the director uses the last words that Fitzgerald wrote and shows the green light that had been so near but that ends very far. 

A metaphor of both, writer and director, maybe, of that big light that seemed to shine in the USA and all around the world during the twenties. A war had ended, but Fitzgerald, as if he was a visionary, already warned the society of its time that everything isn't exactly what it seems.


Popular posts from this blog

coco | 2017

Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.
Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.
Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el …

tren de nit a lisboa | 2013

Tren de nit a Lisboa és una pel·lícula que gira entorn un llibre i el seu autor, d'origen portuguès i, com moltes altres, està basada també en un llibre. Sota el meu parer, a més, la manera com es narren els fets en ella, la fan una pel·lícula que és una mena de "llibre visual".
Hi ha diversos temes que es tracten en el film que, especialment, em recorden a la manera en què estic últimament percebent les lectures que faig i potser per això l'he qualificada de llibre visual. 
En primer lloc, m'agradaria destacar la idea del viatge, similar que seria una "road movie" on els personatges troben el sentit d'allò que estaven buscant realitzant aquest viatge al seu interior, i a un indret nou.  En aquest cas no hi ha carretera, ni diverses parades, si no que només n'hi ha una, Lisboa. El protagonista, Raimund, un professor d'escola divorciat amb una vida que ell descriu com "avorrida"- i percebem que sense grans aspiracions vitals-, reali…

julieta | 2016

Julieta, de Pedro Almodóvar és una pel·lícula que no havia planejat de veure i que penso que, com m'ha passat últimament amb altres pel·lícules, m'ha brindat una gran lliçó sobre la vida, la família, els amics, etc; de fet, m'ha donat una lliçó sobre nosaltres, els humans.

Julieta, el nom de la protagonista, és una humanista que dóna classes de cultura grega (literatura i mitologia què, en un viatge de tren, coneix "prónos", un noi que és diu Xoan, pescador de Galícia. que canviarà la seva vida. Aquest parell, es converteixen en familia cuan Artía, la seva filla, neix. Tot la seva història sembla un conte de fades.

No obstant, un dia, tot cambia, perquè Julieta descobreix que el seu marit, Xoan, ha estat veient la seva ex-dona i passant uns dies amb ella mentre que ella ha estat visitant els seus pares. Quan li ho recimina, Xoan marxa per sempre i Julieta ha de lidiar amb la seva filla i un sentiment de culpa que la supera.

Tot i que Artía sembla entendre la sev…