Skip to main content

her | 2013

Resultat d'imatges de her



Her, what a film, what a love story. Wonderful. In the near future, Spike Jonze (director and writer) creates a modern Los Angeles - like Ridley Scott did with Blade Runner, even though it is not that dark - with skyscrapers and an orwellian atmosphere. All the work, ideas, imagination of Scott and Orwell are seen in this movie with the help of Jonze's amazing script and story. 

The movie touches so many subjects; from the Blade Runner's humanity or not, to the big brother and technological elements that Orwell created. It narrates the story of Theodore, a letter writer - yes he writes letters for other people -that has just split up with his wife whose he is kind of still in love because they grew up together and he lived nearly all his live with her. Her, the wife - or soon ex-wife - is the cause of the depression of Theodore, but when he discovers a new technological gadget that is programmed to be a kind of "conscience" for the human he buys it. Samantha, as the gadget operative system says she is named helps Theodore to do lots of things. She organizes his virtual things, she gives him pieces of advice on how to play a video game and,  most importantly, she makes the man laugh. 

As he starts to be happy again, he starts falling in love with the operative system, and "she" also does the same. From this point the film is an awkward but kind, wonderful love story that has to find it's path to be real. Her, the operative system, makes him be like he was before. 

Phoenix makes an incredible and outstanding performance as Theodore. He and all the story make this movie be the movie of the year among some other.. It is one of those movies you're going to see over and over and we'll still be able to see new things, new elements we haven't seen before. It it the reflector of the new era, of a new generation who is taken by the technology and who has the same existencial questions that we have, the people who are not afraid of what the technology can do to them, just like us know. So this is why it is very recommendable, it isn't just a romance movie it is a story of  a not-so- far generation. 

her. amazing. surely, a movie of the year.


Popular posts from this blog

coco | 2017

Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.
Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.
Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el …

tren de nit a lisboa | 2013

Tren de nit a Lisboa és una pel·lícula que gira entorn un llibre i el seu autor, d'origen portuguès i, com moltes altres, està basada també en un llibre. Sota el meu parer, a més, la manera com es narren els fets en ella, la fan una pel·lícula que és una mena de "llibre visual".
Hi ha diversos temes que es tracten en el film que, especialment, em recorden a la manera en què estic últimament percebent les lectures que faig i potser per això l'he qualificada de llibre visual. 
En primer lloc, m'agradaria destacar la idea del viatge, similar que seria una "road movie" on els personatges troben el sentit d'allò que estaven buscant realitzant aquest viatge al seu interior, i a un indret nou.  En aquest cas no hi ha carretera, ni diverses parades, si no que només n'hi ha una, Lisboa. El protagonista, Raimund, un professor d'escola divorciat amb una vida que ell descriu com "avorrida"- i percebem que sense grans aspiracions vitals-, reali…

julieta | 2016

Julieta, de Pedro Almodóvar és una pel·lícula que no havia planejat de veure i que penso que, com m'ha passat últimament amb altres pel·lícules, m'ha brindat una gran lliçó sobre la vida, la família, els amics, etc; de fet, m'ha donat una lliçó sobre nosaltres, els humans.

Julieta, el nom de la protagonista, és una humanista que dóna classes de cultura grega (literatura i mitologia què, en un viatge de tren, coneix "prónos", un noi que és diu Xoan, pescador de Galícia. que canviarà la seva vida. Aquest parell, es converteixen en familia cuan Artía, la seva filla, neix. Tot la seva història sembla un conte de fades.

No obstant, un dia, tot cambia, perquè Julieta descobreix que el seu marit, Xoan, ha estat veient la seva ex-dona i passant uns dies amb ella mentre que ella ha estat visitant els seus pares. Quan li ho recimina, Xoan marxa per sempre i Julieta ha de lidiar amb la seva filla i un sentiment de culpa que la supera.

Tot i que Artía sembla entendre la sev…