Skip to main content

coco | 2017


Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.

Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.

Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el seu moment".

Estem, per tant, en una història d'amor familiar basada en la música, sempre molt present en les pel·lícules de Disney Pixar però que en aquesta fa un pas mes i passa a tenir el protagonisme. Així doncs, és un petit regal per tots els amants de la música, pels mexicans i la seva cultura - on un dels dies més importants és el "Día de muertos"-, per petits i per grans, sobretot aquests últims, que podran extreure les seves pròpies interpretacions sobre el que realment és important i fins a quin punt.

Abans d'acabar m'agradaria apuntar que s'ha parlat d'aquesta pel·lícula deixant a un costat les critíques o polèmiques que s'han generat arran d'aquesta com ara que el punt de partida - la història familiar - pugui ser poc creíble; la manca concreció sobre l'època històrica en que s'enmarca la història; que a la "ciutat dels morts" hi hagi controls policials per l'entrada i sortida (similars als controls d'immigració) i que les desigualtats del món real - entre rics i pobres - es perpetuin més enllà de la mort.

Creiem que l'essència - i així ho demostren les puntuacions i les valoracions, en conjunt, dels mateixos crítics que  han apuntat aquestes qüestions - supera els elements objecte de debat.

Finalment, volíem destacar la lletra de la cançó Recuérdame que forma part de la banda sonora:

Recuérdame hoy me tengo que ir mi amor
Recuérdame, no llores por favor
Te llevo en mi corazón y cerca me tendrás 
Recuérdame, aunque tenga que emigrar
Recuérdame, si mi guitarra oyes llorar
Ella con su triste canto te acompañaráHasta que en mis brazos estés
Recuérdame
Recuérdame hoy me tengo que ir mi amor
Recuérdame, no llores por favor
Te llevo en mi corazón y cerca me tendrás
A solas yo te cantaré soñando en regresar

Popular posts from this blog

tren de nit a lisboa | 2013

Tren de nit a Lisboa és una pel·lícula que gira entorn un llibre i el seu autor, d'origen portuguès i, com moltes altres, està basada també en un llibre. Sota el meu parer, a més, la manera com es narren els fets en ella, la fan una pel·lícula que és una mena de "llibre visual".
Hi ha diversos temes que es tracten en el film que, especialment, em recorden a la manera en què estic últimament percebent les lectures que faig i potser per això l'he qualificada de llibre visual. 
En primer lloc, m'agradaria destacar la idea del viatge, similar que seria una "road movie" on els personatges troben el sentit d'allò que estaven buscant realitzant aquest viatge al seu interior, i a un indret nou.  En aquest cas no hi ha carretera, ni diverses parades, si no que només n'hi ha una, Lisboa. El protagonista, Raimund, un professor d'escola divorciat amb una vida que ell descriu com "avorrida"- i percebem que sense grans aspiracions vitals-, reali…

julieta | 2016

Julieta, de Pedro Almodóvar és una pel·lícula que no havia planejat de veure i que penso que, com m'ha passat últimament amb altres pel·lícules, m'ha brindat una gran lliçó sobre la vida, la família, els amics, etc; de fet, m'ha donat una lliçó sobre nosaltres, els humans.

Julieta, el nom de la protagonista, és una humanista que dóna classes de cultura grega (literatura i mitologia què, en un viatge de tren, coneix "prónos", un noi que és diu Xoan, pescador de Galícia. que canviarà la seva vida. Aquest parell, es converteixen en familia cuan Artía, la seva filla, neix. Tot la seva història sembla un conte de fades.

No obstant, un dia, tot cambia, perquè Julieta descobreix que el seu marit, Xoan, ha estat veient la seva ex-dona i passant uns dies amb ella mentre que ella ha estat visitant els seus pares. Quan li ho recimina, Xoan marxa per sempre i Julieta ha de lidiar amb la seva filla i un sentiment de culpa que la supera.

Tot i que Artía sembla entendre la sev…