coco | 2017

[CAT] Coco és una pel·lícula que té el seu punt de partida en la història d'una família que viu a un llogaret, en castellà "aldea" de Mèxic, Santa Cecília. Només amb el nom fictici d'aquest llogaret tenim una pista del fil conductor i l'essència del film, la música.

Així doncs, ens trobem amb una família, fabricants de sabates tots ells, que - per una raó que s'explica al principi del film - tenen vetada la música en tots els àmbits de la seva vida. Tanmateix en Miguel, el més jove de la família, és un gran fanàtic d'Ernesto de la Cruz, qui sembla ser el més gran dels cantants mexicans de tots els temps. Per aquest motiu ell vol "viure el seu moment" i esdevenir músic encara que això suposi enfrontar-se i allunyar-se de la seva família.

Durant la pel·lícula, Miguel aprendrà a veure des d'una prespectiva el significat d'estimar i a valorar la seva família i també veurà quines són les conseqüències del pensament basat en la idea de "viure el seu moment".

Estem, per tant, en una història d'amor familiar basada en la música, sempre molt present en les pel·lícules de Disney Pixar però que en aquesta fa un pas mes i passa a tenir el protagonisme. Així doncs, és un petit regal per tots els amants de la música, pels mexicans i la seva cultura - on un dels dies més importants és el "Día de muertos"-, per petits i per grans, sobretot aquests últims, que podran extreure les seves pròpies interpretacions sobre el que realment és important i fins a quin punt.

Abans d'acabar m'agradaria apuntar que s'ha parlat d'aquesta pel·lícula deixant a un costat les critíques o polèmiques que s'han generat arran d'aquesta com ara que el punt de partida - la història familiar - pugui ser poc creíble; la manca concreció sobre l'època històrica en que s'enmarca la història; que a la "ciutat dels morts" hi hagi controls policials per l'entrada i sortida (similars als controls d'immigració) i que les desigualtats del món real - entre rics i pobres - es perpetuin més enllà de la mort.

Creiem que l'essència - i així ho demostren les puntuacions i les valoracions, en conjunt, dels mateixos crítics que  han apuntat aquestes qüestions - supera els elements objecte de debat.

Finalment, volíem destacar la lletra de la cançó Recuérdame que forma part de la banda sonora:

Recuérdame hoy me tengo que ir mi amor
Recuérdame, no llores por favor
Te llevo en mi corazón y cerca me tendrás 
Recuérdame, aunque tenga que emigrar
Recuérdame, si mi guitarra oyes llorar
Ella con su triste canto te acompañaráHasta que en mis brazos estés
Recuérdame
Recuérdame hoy me tengo que ir mi amor
Recuérdame, no llores por favor
Te llevo en mi corazón y cerca me tendrás
A solas yo te cantaré soñando en regresar